SANTA MARIA DE LA GLEVA
Situada dins de l'antic terme del Castell de Voltregà, fou inucialment una capella rural, depenent de la parroquia de San Hipolit de Voltreg, pro aviat es convertì en un important santuari marià, d'una gran devocio comarcana. Les primeres noticies de l'esglesia s'inicien l'any 1285 en el testament d'Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l'esglesia i el 1288 Guillem Xetmar parent de l'anterior, li llegà 400 sous. En els anys seguents es documenten mes deixes a l'esglesia Santa Maria de Glevas.
L'any 1313 aquest temple inicial fou substituit per un altre, semblas promogut per Sibil-la de Saga, vidua d'Arnau de Cabrera, que en el seu testament del 1320 deixà 250 sous anuals per mantenir el sacerdot beneficiat que tingues cura de l'esglesia.
El Segle XIV es produì una gran expansiò de la devociò a la Mare de Deu de la Gleva, que ancara es mantè en l'actualitat.
L'edifici del principi del segle XIV perdurà amb reformes i ampliacions fins l'any 1759, que hi caiguè un llamp. Aleshores hom encarregà a l'arquitecte Josep Moratò el disseny d'una nova esglesia que fou construida entre 1763 i el 1767, que es la que ha pervingut fins l'actualitat, sense que romangui res dels dos temples antics.
L'edifici és una obra protegida com a bè cultural d'interès local.
També designa el nom d'una imatge de la Mare de Déu trobada cap al segle XII a les Masies de Voltregà (Osona).
És el segon santuari més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat.
Descripció
L'església segueix el model d'espai centralitzat, amb capelles al voltant, amb cúpula, ja iniciat per Josep Morató i Soler a l'església dels Dolors de Vic (1724-28) i utilitzada per Josep Morató i Sellés a l'església de l'Hospital de Vic (1748-1753).
A la façana principal s'hi accedeix a partir d'una gran escala amb dos cossos. El mur presenta a la planta baixa la porta d'ingrés i als seus laterals dues finestres rectangulars de reduïdes proporcions. A sobre d'aquestes dues finestres, s'obren dos balcons de tipologia rectangular i per rematar la façana un ull que se situa al damunt de la porta.
Les finestres, els balcons i l'ull presenten decoracions d'esgrafiats als seus marcs, d'inspiració vegetal.
La façana apareix rematada per una cornisa poc pronunciada ue realitza un disseny simètric, coronada per cinc pinacles acabats en elements esfèrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada