LA RIBAGORÇA - EL MARC HISTÒRIC

 

El territori Ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l'àmbit prehistòric. El testimoni d'hàbitat humà més antic data d'uns cent mil anys enrere i se situa a l'estaciò a l'aire lliure de Castellò del Pla, on s'han localitzat vestigis d'industries mosterianes corresponents al paleolític nitjà. Altres emprentes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca; Venabarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata. 

El paleolitic supperior, molt mes ric i vareiat en general, encaixaria en ple amb l'europeu (home de Cromanyoó i industries lítiques), be que al nostre país, a manca d'estudis més profubdits, aquest periodenomés es diocumentat pder algunes troballes esporádiques, incertes i de dificil classificació.

A gtravés del mesolític, d'ençà del 5000 aC, hom entra en el procés de neolitizació, que representa un canvi radical en la manera de viure. Els vestigis es localitzen a les zones i balmes dels Prepirineus, com per exemple la del Mofro (Olvena) que té ceràmnica cardial, i la Colomera, amb vassos epicardials i destrals de pedra polida (al Montsec).

A l'eneolític i, sobre tot a l'edat de bronze, es desenbolupà una economía agrícola i ramadera, combinada amb la caça i la recol-lecció tradicionals. La comarca va rfebre aleshores influències d'altres focus culturals com les ceràmiques amb botons, que docucmenten relacions transpirenaiques.

Cova de la Colomera, prop de Mont-Rebei, on s'han trobat magterials d'epoca neolìtica. 

Aixi mateix la cultura megalìtica evidencia una aportgació important de població d'origen forà, constituïda per pobles d'economìa ramadera i transhumant, els quals inroduïrem l'enterrament col-lectiu, generalment en cistes dolmètiques; la zona de mes densitat es troba als interfluvis de la Noguera Ribagorçana, (Cornudella de Valira, Aneto, Pinyana, etc.) però tambè es poden rastrejar dòlmens ens altres indrets, com per exemple a la vall de Benasc (Saünc).

Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno (Corbudella de Valira) 

Aquest periode serìa de la de màxima plenitut, fet que perdurarìa amb noves aportacions culturals al llarg del vbronze mitja,i final (l'espluga de Jusseu, Espluga de Serra, L'espluga Llorna de Castellet, etc.) Les primeres explotacions metal-lurgiques, com lesw dels meners cuprífers de Bono, Vilaller i Castanesa, potser foren prducte d'aquestes primerencs estímuls. S'han localitzat destrals de bronze (els Paüls) puntes de sageta a la cova del Moro, la cova de Canals prop de Pinyana) braçalets (Sant Aleix, Beguda d'Adons) altres materials que, sì mes no, indiquen una pregona influència occitana.

Ja en el primer mil-leni aC, la primera edat de ferro s'inicià amb la penetració de gent procedent de les grans planes centreeuropee, les anomenades indoeuropeus. Povles de cultura Hallstattica crfeuaren aleshores els pirineus centrls (braçalets de Sant Aleix camps d'urnes). Les emprentes celtes són visibles en establiments que porten topònims com Vallabriga, Saünc, etc. ancara que la major part es dirigí vers les planes de la vall de l'Ebre. A la segona edad de ferro, pero, hom creu que el marcat aïllament geogràfic a recer d'un relleu poderòs mantinguè bona part de la comarca al marge del fenomen que avui coneix per iberitzaciò, ja que sembla que aquesta nova fase cultural, en pricipi, no es consolida a cap dels algtres vaslls del pirinenques. Aixi doncs el país restaria marginal i endarrarit fins a l'arrib ada dels romans, quan d'alguna manera s'incorporà a la civilització mediterrània. 

Tot fa pensar aque hi hagué un aument considerable de la poblaciò i un moviment d'ocupació de nous territoris, al mateizx temps que, amb els canvis climàtics i altres facgtors, es produí una certa tendéncia a l'abandonbament de coves i esplugues. Amb tot segons dades actuals, l`habitat bàsicament continuà situat a les muntanyea, en vilaltges més o meys encimbellats.