OSONA

 

La comarca d'Osona, igual com moltes altres comarques de la Catalunya vella i d'altres països de l'Occident europeu, gaudeix d'una merescuda fama en el mon dels estudiosos de l'art romanic.

En dir això no pretenem pas donar-li cap patent especial d'originalitat ni fer-la seu de creacions exclusives. Es evident, pero que capo de les persones que estudien l'art romànic català o simplement l'europeu no pot negligir conèixer els principals exemplars de l'arquitectura osonenca (Sant Pere de Caserres, la catedral de Vic, Santa Eugènia de Berga, Santa Maria de Lluça, Sant Esteve de Tavèrnoles...) i, molt menys, visitar el Museu Episcopal de Vic, on es guarden tantes peces cabdals de pintura, imatgeria, utensilis i orfebreria de l'època romànica.

Les edificacions que han sobreviscut, a terratremols, guerres o l'afany renovador de segles de prosperitat, senceres o nomès fragmentàriament, sumen més d'un centenar d'edificis religiosos, ja que aquest és en el camp on millor es pot estudiar aquest corrent artístic. Aquests edificis es reparteixen en una superficie de 1.191 km2 i un poblament total d'uns 113.000 habitants.

Dels quaranta-set municipis amb què compta la comarca, només cins (Sant Agustí de Lluçanes, Sant Hipòlit de Voltregàs, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Torrelló) no compten amb cap edificació romànica, bé que tots n'habien tingudes en époques reculades. A més de l'afany renovador dels edificis antics, sovint provocat per les necessitats de creixença de les poblacions, la darrera guerra civil va fer desaparèixer per voladura deles capelles de Sant Llorenç de Boada a Vic i de Sant Jaume del Cós a Tavèrnolesi el nostre segle ha vist caure per abandonament Sasnta Margarida d'Ardola i manté en un estat molt lamentable d'abandonament Santa Maria Savall, Sant Salvador d'Orís o de Bellver, Santa Margarida de Vilaltella, Santa Maria del Castell de Centelles o Sant Jaume dels Mazlalts de Vic. 

També s'han produït els darrers anys alguns notables esforços d'agençament d'edificis abandonats de segles, com el recent de Sant Martí Xic, o que eren abandonats des de la guerra civil, com Sant Miquel de Vilageriu o Santa Maria de Mont-rodon.

El romanic civil es molt mes desafortunat; la peça mes notable, las torre de Sala-d'heures, va caure també en fer un refugi en la darrera guerra civil. Ara només queden trossos de castells, un o dos ponts, ruïnes de domus o vells casals- els mes notables de la domus d'Esparraguera s'estan ensorrant dia rrera dia- i algun sector d'edificis sota l'actual palau esmenta al llar del segle episcopasl o en les cases que configuren el carrer de l'Albergueria de Vic.

Els edificis romànics d'Osona sense que es comptin entre els mes espectaculars o vistents del pais-llevat únicament de Sant Pere de Caserres i del casmpanar de la catedral de Vic- presenten, pero, ene el seu conjunt, una forta coherencia i fins singularitat; se situen majoritariament en lèpoca de l'anomenat primer romànic o romànic llombard. Mes del vuitanta per cent de les edificacions que ens han pervingut foren aixecades entre els anys 1030 i 1100, tenps que coincideix amb els episcopats de tres grans bisbes: Oliba de Cerdanya, Guillem de Balsareny,i Berenguer Sunifred de Lluça. 

Al llarg del segle XI fou tanta l'afició constructora de l'epoca dels inicis de l'art rpmànic que es varen renovar gairebé totes les moltes esglesies que la rica documentaciò osonenca esmenta al llarg del segle X, aquest segle va tenir etapes particularment florents cvom l'època del bisbe Ató (957-071) Al costat d'aquest bisbe, amic i conseller especial del comte Borrell de Barcelona-Osona, va estudiar per espai de tres anys matemàtiques i astronomia erl monjo Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, i al final del seu episcopat el bisbe i el comte varen ovbtenir de Roma la restauració de la metròpoli o província eclesiàstica de Tarragona, amb la seva capital Vic.